El celler és el lloc on s’elaborava i guardava el vi. 

Els romans varen ser qui introduïren el cultiu de la vinya a Mallorca. Durant l’edat mitjana, l’elaboració del vi es va concentrar als municipis d’Inca, Alcúdia i Felanitx, però a partir del segle xvii el conreu de vinya es va estendre per tota l’illa. 

En el segle xix, l’aparició de la fil·loxera a França va fer incrementar la demanda de vins mallorquins i això va provocar que se substituïssin altres cultius com el de l’ametler per la vinya, que va arribar a les 30.000 hectàrees d’explotació. Però la fil·loxera va arribar a Mallorca l’any 1891 i s’estengué per tota l’illa, un fet que va coincidir amb la recuperació de França. 

El segle xx s’inicià amb una recuperació lenta. El 1913 apareix l’Estació Enològica de Felanitx per estudiar les vinyes i la producció, i pocs anys després es constituí es Sindicat, la cooperativa de Felanitx, que aportà maquinària per a una nova manera de fer el vi.

Els cellers formaven part dels immobles de les possessions o casals d’alguns pobles de tradició vitícola, però també els podem trobar com a edificis aïllats. Solen tenir sostres característics de volta de canó o d’aresta rebaixats sostinguts per pilars, columnes o matxons, i se situaven en un nivell inferior per preservar el vi dels canvis bruscos de temperatura. 

Dins els cellers destaquen els cups, que són dipòsits folrats en pedra viva de dimensió variable segons la producció que es feia a cada casa o celler, alguns tenen una capacitat de fins a 40.000 litres. És allà on es trepitjava el raïm i on el most fermentava per primera vegada. Després, el most es passava a les botes congrenyades, on experimentava una segona fermentació.

En un celler també podem trobar premses, bombes de pistó, botes de diferents mesures, estrucadores… per facilitar i complementar l’elaboració del vi.