Descripció

A la zona exterior de la façana hi ha indicis d’ocupació tardoantiga (segles VI-VIII), però la troballa no ens permet plantejar de quin tipus d’ocupació es tracta.

L’església es comença a bastir el 1240 i assoleix l’aspecte que té avui gairebé 600 anys més tard. Els arcs amb decoració simple als capitells i la finestra de la capçalera es conserven des del moment primigeni, un gòtic molt sobri amb reminiscències romàniques.

A principi del segle XVIII, se separa l’espai entre la capçalera i el primer arc perquè faci les funcions de sagristia. 

Entre 1789 i 1845 es faria la darrera reforma important de l’església, se substituí el sostre de fusta per la volta de canó amb llunetes. Els contraforts exteriors podrien ser d’aquest moment o de poc abans.

El 1845 es compartimenta l’església del conjunt per convertir-la en habitatge i dependències agrícoles. Se separa en dos pisos i diferents estances (habitacions, cuina, paller, dependències per a bestiar…).

Als peus de l’església s’han excavat 15 unitats funeràries d’època medieval, d’entre els segles XII i XIII, abans que s’instal·lassin dels premonstratesos a Artà. Durant l’excavació de les tombes es documenta la banqueta de fonamentació de l’església, que podria haver estat aprofitada pels monjos d’un edifici anterior.

L’arc de mig punt de l’entrada presenta una decoració de punta de diamant, pròpia del romànic català, igual que als capitells interiors. 

L’any 2024 es penjà de nou la campana de l’espadanya, fosa juntament amb la nova campana de la casa mare de Bellpuig de les Avellanes i regalada a Artà pels seus veïns.