El molí de vent d’extracció d’aigua és el que s’usa per extreure l’aigua del subsòl amb la força del vent.

A Mallorca, l’aprofitament de la força del vent per treure aigua es remunta als anys 1845-1850, quan l’enginyer holandès Paul Bouvij va dirigir les tasques de dessecació del Pla de Sant Jordi (Palma). Per facilitar aquestes feines es va construir el primer molí mogut per la força del vent. 
Els primers molins dissenyats i construïts per treure aigua són els denominats molins de ramell, on les veles són substituïdes per uns llistons de fusta. El disseny i la construcció és obra del fuster des Molinar, Damià Reixac. Els molins de pales, els més coneguts, daten de la dècada de 1930.
A Mallorca, podem trobar molins de vent d’extracció d’aigua aixecats mitjançant una torre de fusta o ferro. El 99 % dels molins amb aquesta funció s’aixequen mitjançant una torre d’obra. Les característiques, pel que fa a dimensions, sistema constructiu, materials, etc. són diferents segons el terme municipal on s’ubiquen, i és que hem de tenir en compte que aquestes construccions fetes a partir de la segona meitat del segle xix són elements de l’arquitectura domèstica i, per tant, utilitzen els materials i les tècniques més comunes de la zona.

En l’actualitat hi ha al voltant de 2.300 molins d’extracció d’aigua per tot Mallorca i els municipis de Campos, sa Pobla, Muro, ses Salines i Palma són els que en recullen un major nombre.