La tafona és el lloc on es transforma l’oliva en oli. Reuneix tots els elements necessaris per a les tres tasques principals que s’hi han de fer: la molta, el premsat i l’emmagatzematge.

Sembla que foren els fenicis o els grecs qui introduïren el cultiu de l’olivera a Mallorca des de la península. A la segona meitat del segle xiii, després de la conquesta catalanoaragonesa, s'intensificà el cultiu de l’olivera. Un dels factors que n'expliquen l’expansió són els alts tributs que es pagaven per l’oli. I al llarg dels segles posteriors l’oli es converteix en element clau de l’economia illenca, un producte de consum, d’intercanvi comercial i d’exportació als mercats europeus. Però l’exportació d’oli descendeix a partir de la primera meitat del segle xix a causa de la competència d’altres països, de la caiguda de les collites i de les polítiques de protecció del producte.

Malgrat tot, durant el segle xx l’oli continua sent part essencial de l’economia insular i a cada possessió situada en una zona oleícola hi trobam una tafona.

S’han localitzat  607 tafones, de les quals s’han catalogat 417 i sabem que 124 han estat enderrocades o han desaparegut. Els municipis amb major concentració de tafones són els de la serra de Tramuntana: Pollença, Sóller, Bunyola i Andratx, sense oblidar el Raiguer, amb Alaró i Selva, o el Llevant, amb el municipi d’Artà.