Com vetllar pel patrimoni comú de la pedra en sec i l’ofici de marger?
(23/12/2022)
- Departament Sostenibilitat i Medi Ambient
El Consell de Mallorca presenta les conclusions de la jornada participativa sobre la pedra en sec
La Direcció Insular de Medi Ambient va organitzar una jornada de participació amb motiu de la Setmana de Pedra en Sec, celebrada el passat mes de novembre. La trobada es va estructurar com una jornada de treball conjunt per intentar contestar entre tots els participants la pregunta: «Com vetllar pel patrimoni comú de la pedra en sec i l’ofici de marger?»
L’encontre va començar amb una presentació a càrrec de la directora insular de Medi Ambient, Inmaculada Férriz, i del cap de servei, Josep Antoni Aguiló, on es va explicar quin seria el marc de feina. Alhora, es va anar dibuixant un mapa interactiu que es va anar omplint seguint diferents eixos: patrimoni històric, ofici de marger, tècnica de la pedra en sec, protecció ambiental i usos i tradicions.
Sobre la jornada tècnica, la directora insular de Medi Ambient destaca que «va ser molt enriquidor compartir l’espai amb diversitat d’agents relacionats amb la pedra en sec. Seguirem fent feina per garantir el futur de la pedra en sec, posant especial atenció en els àmbits que es varen destacar al llarg de la jornada, així com recollint les valuoses propostes que van sorgir de les quatre taules de feina que havien estat parlant. Al final, el que es cerca amb aquesta jornada de participació és saber on estem i sobretot què cal millorar per poder continuar protegint el patrimoni comú de la pedra en sec i realçar l’ofici de marger».
En la primera part entre tots es va anar omplint el mapa interactiu amb les aportacions i els comentaris dels participants. El mapa, que en començar la jornada participativa era una petita estructura, es va anar fent gran a mesura que s’anaven afegint idees noves. Les aportacions entorn a la pregunta «què funciona» es marcaren amb gomets verds i la pregunta «què es pot millorar?» es va marcar al mapa amb gomets vermells.
En la segona part de la jornada es varen crear quatre taules de conversa per tractar els temes següents: 1- com es pot garantir la supervivència del patrimoni de la pedra en sec; 2- en quins àmbits formatius s’hauria de treballar per garantir el relleu generacional mantenint la qualitat; 3- de quines maneres es podria garantir la qualitat de la tècnica de la pedra en sec en la construcció; 4- com connectar el mercat amb les tasques de protegir i rehabilitar el patrimoni.
Conclusions de la jornada de participació
Les taules de treball varen servir per extreure idees, com que l’àmbit de la formació i la qualitat de les feines han de millorar i també que es necessiten més estàndards de qualitat i que això es tengui en compte, tant en obres privades com en públiques.
En un sentit més ample, com es pot garantir la supervivència del patrimoni de la pedra en sec?
• La pedra en sec va lligada a uns usos tradicionals que actualment no són molt productius, també és una tecnologia de prevenció de l’erosió i d’incendis.
• Es necessiten professionals acreditats per garantir el relleu generacional.
• És necessari millorar les eines de mercat del sector, explicant el valor afegit i implicant el teixit econòmic local.
• Cal millorar l’eficàcia i l’adequació del sistema d’ajudes.
Més enllà de la mesa per a l’acreditació professional, en quins àmbits formatius s’hauria de treballar per garantir el relleu generacional mantenint la qualitat?
• És necessari establir un diàleg bidireccional entre diferents àmbits professionals que ajudi a entendre i valorar la pedra en sec més enllà de la seva estètica.
• Des del sector de la pedra en sec es poden promoure accions formatives adreçades a sectors concrets i incorporar la pedra en sec als entorns educatius des d’edats primerenques per ajudar a entendre la tècnica lligada al territori.
• Per atreure la joventut es necessita: millorar l’estratègia comunicativa; millorar les condicions de treball i fer visibles els valors afegits de l’ofici de marger.
• Seguir sensibilitzant sobre la tècnica i l’ofici a la població en general, per contribuir al fet que se’ls valori socialment.
• Tipificar alguns paràmetres facilitaria la integració en projectes d’arquitectura. L’ofici de marger s’ha transformat i cal incentivar que els professionals en actiu tenguin el rol de formadors.
• També cal mantenir una base de dades dels professionals i millorar els mètodes de formació.
De quines maneres es podria garantir la qualitat de la tècnica de la pedra en sec en la construcció?
• Es comenten algunes execucions de contractes públics en què no s’aplica la tècnica tradicional.
• Tot i que no es dubta de les qualitats intrínseques de la tècnica, cal plantejar investigacions que facilitin integrar la tècnica tradicional en les obres actuals. L’estudi de dades permetrà prendre millors decisions i millorar l’eficàcia de la col·laboració entre els departaments de Medi ambient i de Carreteres.
• Es considera que l’accés a l’ofici ha de ser senzill i es proposen formacions més intensives, tot i que també es mostra preocupació per la reducció de temps i la integració d’altres aspectes en el pla de formació.
• Tot i que la certificació no és garantia d’excel·lència, se la valora com un instrument de control de qualitat i foment de la competitivitat del sector. L’exemple de França pot donar algunes pistes de com modernitzar el sector: potenciar i donar suport a la relació entre professionals mitjançant fórmules associatives.
Com connectar el mercat amb les tasques de protegir i rehabilitar el patrimoni?
• És un ofici dur físicament i amb un mercat desigual amb molta demanda, el mercat privat.
• És molt lucratiu i, a causa de la baixa regulació, alguns professionals no mantenen l’estàndard de qualitat.
• Es valora que el certificat de professionalitat és una formació massa curta per mantenir els estàndards del sector.
• Es proposen un conveni laboral específic, el gremi de margers i la difusió de la carta de mestre per millorar la promoció de l’ofici.
• És necessari replantejar el sistema d’ajuts públics integrant criteris per variar la seva quantia.
• És necessari connectar el mercat amb l’administració i per això falten estudis de mercat per informar de preus més realistes.
• Cal millorar les eines de mercat del sector i conèixer millor els diferents perfils de client.
