La cova de Ramon Llull se situa al vessant sud del puig de Randa, dins els terrenys de la possessió d’Albenya. Tant la cova com el veí santuari de Cura foren declarats paratge pintoresc el 1951.
La cova presenta una entrada estreta afectada per despreniments de roca. La cavitat no és gaire profunda i l’altura també és escassa, de manera que sols hi cap una persona acotada. Segons la descripció de l’arxiduc Lluís Salvador, la cova tenia una obertura de 2,5 m i una fondària de 2 m; el despreniment de la roca de la coberta n’ha reduït notablement les dimensions i ha generat nombroses llegendes vinculades a la destrucció voluntària del patrimoni lul·lià. Així s’hauria consolidat el relat d’un atemptat contra la cova promogut pels sectors antilul·listes a fi d’eliminar els símbols i els espais que nodrien la devoció lul·liana popular.
Davant la cova hi ha una esplanada de 350 m2, protegida amb una reixa metàl·lica i una paret seca. Amb la mateixa tècnica s’han fet els tres graons que faciliten l’accés a la cavitat. Dos elements commemoratius de Ramon Llull enriqueixen l’espai: una placa de pedra a l’entrada de la cova, col·locada el 1933, i una estàtua de Llull pregant de genolls, de marès, mutilada. Tots aquests components reflecteixen el moviment lul·lià promogut pels franciscans TOR, les dècades dels 30 i 40.
Pel que fa a la vegetació, hi destaca el cèlebre llentiscle que ha donat lloc a la llegenda de la mata escrita, que, segons la tradició, ocorregué aquí. Les fulles de la mata presenten tot un seguit de signes estranys, talment lletres d’alfabets arcaics, que s’hi imprimiren després que Déu revelàs a Llull l’Art general.
