Pedra en sec

La pedra en sec es la tècnica de la col·locació d’una pedra vora l’altra, sense cap mena de ciment o argamassa. Amb aquesta tècnica mil·lenària, es varen aixecar arreu de l’illa un gran nombre d’estructures, necessàries per a les més variades activitats, com ara marges per a permetre el conreu dels costers o parets per a delimitar les propietats i els sementers. La tècnica també es va utilitzar per a adequar una xarxa de camins extensa, on és freqüent trobar els ferms empedrats.

Aquestes estructures són els principals elements vertebradors de l’espai rural de Mallorca. Pedra sobre pedra, els habitants d’aquestes àrees han anat modelant i adaptant durant el pas de la història la natura per treure profit dels recursos naturals, generant d’aquesta manera paisatges amb característiques úniques i d’alt valor etnològic i constructiu.

Un exemple d’espai natural modelat, són les zones boscoses on romanen els rotlos de les sitges relacionades amb la producció de carbó vegetal i els forns de calç per a elaborar aquest material, imprescindible per a la construcció i per a la higiene de les cases.

Fonts de mina, cocons i basses ajudaren a sobreviure en una terra escassa de recursos hídrics, mentre que a les parts més elevades es disposaven les cases de neu, utilitzades per a emmagatzemar-hi gel, amb finalitats gastronòmiques i medicinals.

La tasca d’adaptar l’hàbitat als requeriments de l’home es va completar amb la construcció d’aixoplucs, casetes i barraques per a persones, animals i eines.

Aquesta tècnica, encara viva, ens ha deixat un llegat únic, de gran valor constructiu i exemple d’integració en el medi.

Des del 1987 el Consell de Mallorca treballa en la rehabilitació i en la conservació del patrimoni de pedra en sec. Primer, a través de les escoles taller de margers i després, en el marc de diversos programes, en els quals ha estat molt important la col·laboració amb els ajuntaments i la participació en projectes europeus.

S’han recuperat un gran nombre de camins, entre els quals destaquen senders emblemàtics, com el camí Vell de Lluc, el camí des Barranc de Biniaraix, el camí des Correu, ses Voltes d’en Galileu i d’altres.

Al seu entorn s’han redreçat els marges i les parets, s’han refet rotlos de sitja i barraques, i s’han restaurat cases de neu i porxos de nevaters. Tot junt, una mostra representativa del patrimoni etnològic de Mallorca.

Els inicis

L'any 1988 el Consell de Mallorca va assumir la gestió de l'Escola de Margers de Mallorca, creada un any abans per l'Ajuntament de Sóller, i fins el 2012 va treballar en la formació de constructors de pedra en sec a través de diversos programes de formació ocupacional: escoles taller, cases d'oficis i tallers d'ocupació, que combinaven l'ensenyança teòrica amb el treball real. 
Aquesta tasca, que s'acompanyà de treballs de recerca, catalogació i divulgació dels elements de pedra en sec i de la tècnica, va permetre recuperar un ofici i uns coneixements que estaven en perill de desaparició, alhora que va potenciar el reconeixement dels professionals, fins a llavors poc valorats, i va contribuir a incrementar la demanda de les obres de pedra en sec, que inicialment era molt escassa. 
Com a resultat es formaren més de 250 alumnes, la inserció laboral dels quals arribà en alguns cursos al 100%, i situant-se sempre en xifres superiors al 75%. 
 

El reconeixement i la professionalització de l'ofici

El 2010 el Consell de Mallorca va donar la primera passa cap al reconeixement oficial de l'ofici, amb l'objectiu de garantir la seva correcta transmissió, adequar la formació als requisits del sistema productiu actual, reduir els problemes d'intrusisme laboral, i facilitar la contractació dels professionals per part de l'administració, a les obres públiques o privades, i el seu intercanvi i mobilitat a nivell europeu.
Aquest any es va sol·licitar de creació de l'especialitat formativa de constructor de pedra en sec – marger, que es va incloure provisionalment el gener de 2011 en el Fitxer d’Especialitats Formatives que gestiona el Servei Públic d’Ocupació Estatal, amb el codi IEXD01EXP i inclòs a la família d'Indústries Extractives. 
El contingut  i durada d'aquesta especialitat formativa es va modificar el 2019, també a petició del Consell de Mallorca, per tal d'adaptar-la als mòduls de la qualificació professional, que s'estava tramitant.
El 2013 el Consell de Mallorca va sol·licitar la creació de la qualificació professional de constructor de pedra en sec i la seva inclusió en el “Sistema Nacional de las Cualificaciones y Formación Profesional”, que gestiona l'INCUAL, organisme depenent de “Ministerio de Educación y Formación Profesional”. Aquest sistema ordena les qualificacions que són susceptibles de reconeixement i acreditació, és la base per elaborar l'oferta formativa, el títols de formació professional, els certificats de professionalitat i es el referent per a l'avaluació i l'acreditació de les competències professionals adquirides per l'experiència laboral i els aprenentatges no formals.
El 2017 s'iniciaren les tasques per a la seva creació i per a la definició dels mòduls formatius i de les unitats de competència d'aquesta qualificació, amb la creació d'un equip en el que s'integraren tècnics i margers del Consell de Mallorca. Finalment el 24 de novembre es va aprovar la inclusió de la qualificació professional a l'esmentat catàleg (BOE  núm. 335,24 de desembre de 2020, a la secció Enllaç relacionat).

L’acreditació de la qualificació professional 

Oberta la convocatòria pel 2021 pel procediment d'acreditació de les competències professionals adquirides a través de l'experiència laboral o de vies no formals de formació, que inclou la qualificació de constructor de pedra en sec (veure bases de la convocatòria a la secció Enllaç relacionat). 

Els marges tenen implicacions ambientals especialment remarcables en matèria de regulació hídrica, estabilització dels vessants i prevenció d’incendis forestals.

La tècnica constructiva dels murs, amb la disposició de reble abundant rere el parament millora, en el cas de pluges moderades, la capacitat d’infiltració d’aigua de la marjada, i redueix l’escolament superficial i els processos d’erosió hídrica. Així mateix, molts dels camps marjats constitueixen sistemes complexos, disposats en funció de les característiques del coster, en què el gran nombre d’estructures de drenatge afavoreix el control de l’escolament i ajuda decisivament a millorar-ne l’estabilitat i a prevenir les esllavissades.

D’altra banda, l’ús agrícola de les marjades configura àrees de vegetació escassa i amb una marcada discontinuïtat horitzontal del combustible, sobretot durant l’època estival, fet que disminueix el perill d’incendi i frena la propagació del foc. Aquest aspecte resulta especialment significatiu a l’hora d’establir perímetres de seguretat, sobretot a les proximitats de les zones habitades.

L’abandonament de la pràctica agrícola, a més d’incrementar el risc d’incendi, determina la manca de manteniment dels marges i de les estructures de drenatge, de manera que augmenta la probabilitat d’efectes negatius en el cas de pluges abundants.