Algunes festes singulars com el Firó de Sóller, el Sermó de l'Enganalla, Sant Antoni de sa Pobla, Sant Joan Pelós, els Cavallets de Felanitx o els Cossiers d’Alaró, de Manacor i de Montuïri han estat declarades festes d’interès cultural pel Consell de Mallorca. Un patrimoni únic en el món que forma part de la nostra història.
Totes varen ser declarades Festa d'Interès Cultural dia 8 d'octubre de 2015, excepte el Sermó de l'Enganalla que es declarà dia 12 de maig de 2016 i els Cossiers de Montuïri que es declarà dia 26 de juliol de 2018.
El Firó de Sóller
El segon cap de setmana de maig se celebra la Fira i el Firó de Sóller, les festes més populars del municipi, que commemoren la victòria dels sollerics sobre la invasió sarraïna de l’11 de maig de 1561. Entre els actes de les festes destaca la investidura de les Valentes Dones, que rememora el valor de dues solleriques que saberen defensar-se davant els moros. Però el Firó, que se celebra el dilluns, és la festa per excel·lència; s’hi fa una representació històrica del saqueig dels moros a la vila, des del seu desembarcament al port fins a la defensa dels sollerics, que els van vèncer després de tres batalles. Una festa renouera amb trons, traques i petards, on regna l’alegria i la passió dels sollerics per la seva història.
Sant Antoni de sa Pobla
Les festes de Sant Antoni són de les més importants de les que se celebren a sa Pobla amb un fort arrelament popular. Estan documentades des de 1365. Es fan en honor del titular de la parròquia, patró dels animals, ja que durant l’edat mitjana l’economia poblera era eminentment ramadera. Tenen un doble caràcter, religiós i profà, amb la presència del sant i del dimoni, i estan integrades per un conjunt d’actes religiosos, socials, culturals i esportius.
L’acte central és la revetla que se celebra la vigília de Sant Antoni quan han finalitzat els actes institucionals. Comença amb l’encesa dels foguerons que hi ha pels carrers i places de la vila, més d'un centenar, i llavors la gent sol sopar a les portasses o cotxeries, compartint delicioses espinagades d’anguila. Després, els sonadors de ximbomba i cantadors surten pels carrers a cantar de fogueró en fogueró.
Sant Joan Pelós de Felanitx
El dia de Sant Joan, 24 de juny, Sant Joan Pelós balla a Felanitx. Representa la figura de Sant Joan Baptista: Es tracta d’un jove vestit amb una camisa blanca, falda i capa vermelles que a més porta una careta. També duu una creu de fusta amb la inscripció Ecce Agnus Dei Quitoli i durant el seu recorregut —que comença a les 18 h al carrer de sa Gerreria— executa un ball antic ple de bots i reverències, acompanyat de música tradicional. En acabar la dansa, es reparteixen clavells entre el públic que hi assisteix.
Els Cavallets de Felanitx
Els Cavallets de Felanitx varen ser creats pels frares agustins que arribaren a Felanitx fa més de 200 anys. Són un grup de joves dansaires —sis cavallets i una dama, normalment al·lots d’entre 10 i 14 anys—que ballen per Santa Margalida i Sant Agustí i per les vigílies d’aquestes festes, acompanyats de la música dels xeremiers. Els cavallets porten un cavall de cartó a la cintura i vesteixen una guerrera vermella, un capell verd i uns calçons de bufes blancs amb un enfilall de cascavells. La dama duu un vestit verd i un capell vermell. Interpreten un repertori de nou danses: es rol·let, ses tres potadetes, s’envestida, es canvis, ses cadenilles, es passeig, es pas nou i ses esses (les velles, que es ballen a la parròquia de Sant Miquel per Santa Margalida i lesnoves, que es ballen al convent de Sant Agustí el dia del sant).
Els Cossiers d’Alaró
Els cossiers d’Alaró es una tradició recuperada l’any 1922 que se celebra a la vila cada 16 d’agost, dia de Sant Roc. Es tracta de sis homes, una dama i el dimoni que ballen danses ancestrals que simulen l’eterna batalla entre el bé i el mal, conegudes com Sa processó, Sa gentil senyora, Sa cadena, S'embull, Es Bergansó, Es nou i L'acompanyament. El dimoni no participa en totes les danses, però sempre és vençut.
El primer ball s’executa davant de l’Ajuntament i, a continuació, els cossiers comencen un recorregut pels carrers del poble, acompanyant els músics. L'horabixa, després de la missa, ballen L’ofrena dins l’església, mentre el dimoni espera a fora. A diferència d’altres grups de cossiers de Mallorca, el flabioler toca un flabiol llarg.
Els Cossiers de Manacor
Els cossiers de Manacor dansen el dia del pregó de les Fires i Festes de Primavera (darrer divendres de maig) i el dia de la festa del Sant Crist (dia de la Cinquagesma). Actualment són sis cossiers i una dama acompanyats d’un dimoni —recuperat l’any 2006— i d’una colla de xeremiers (xeremies, flabiol i tamborí). En el recorregut pels carrers de Manacor interpreten cinc balls diferents: Es peuet, La balanguera (versió llarga i versió curta), Es broquers (únic ball de bastons a tota Mallorca) i Sa processó (ball d’acompanyada, interpretat també per les xeremies). Després dels balls, els dansaires reparteixen un brot de romaní com a símbol de festa i de primavera.
S’ha conservat documentació escrita dels cossiers des del segle XVIII fins a mitjan segle XX, quan deixaren de ballar. Però el maig de 1981 van reprendre l’activitat.
El Sermó de l'Enganalla
És un discurs litúrgic que es pronuncia des de fa segles el dia de Pasqua al convent dels franciscans de Sant Bonaventura de Llucmajor. El nom d'enganalla prové de la simulació de dol que fan l'organista i el predicador, perquè el predicador fa tot el que pot per a acabar el sermó quan menys s’ho pensi l’organista, que fa també els possibles per a enganyar el predicador posant-se a sonar l’orgue quan el sermó està a les acaballes. El sermó no és mai el mateix sinó que depèn de l'enginy dels protagonistes.
Fins a finals del segle XIX el Sermó de l'Enganalla era una pràctica habitual en altres pobles de Mallorca però avui només es conserva a Llucmajor.
Els Cossiers de Montuïri
El ball dels cossiers de Montuïri és d’origen desconegut, tot i que els estudiosos el relacionen amb antics rituals oferts a divinitats agràries per aconseguir la fecunditat de la terra i per agrair les collites obtingudes.
Les danses dels cossiers de Montuïri (sumen onze balls, alguns recuperats els darrers anys) es manifesten tres dies l’any, amb un recorregut semblant pels carrers del poble: el 15 d’agost, festa de l’Assumpció, i els dies 23 i 24 d’agost per la festivitat de Sant Bartomeu.
